PerMariàngels
Què vols fer quan siguis gran?
Viatjar, descansar, estudiar, gaudir de la família…
Tens clar amb quins diners (o d’altres béns) comptaras quan deixis de treballar per poder fer tot allò que t’agradaria fer? Segur que quan llegeixis aquestes preguntes pensaras que encara falta moooolt de temps… m’equivoco? Segurament no… si tot just has posat el 4 al davant i encara et falten 20 o 25 anys perquè t’arribi el moment de jubilar-te (això anant bé).
En temes d’estalvi, quan abans comencis a fer un raconet, millor, perquè així podras estalviar de mica en mica… No és el mateix començar a estalviar avui 50€ cada mes, que estalviar-ne 200€ d’aquí 10 anys. L’esforç és molt diferent. Així doncs, la meva recomanació és que comencis a estalviar quan abans millor. Potser ets dels qui pensa que quan arribi el moment ja tindras la pensió de l’estat… Però sincerament, jo de tu no hi comptaria gaire. I t’explico el perquè: l’actual sistema de pensions no és sostenible a llarg termini. En part perquè el nombre de naixements que hi ha actualment és molt inferior al què hi havia quan es va establir el sistema 40 anys enrere, i en canvi, l’esperança de vida és molt més llarga i el sistema que tenim funciona quan els qui treballen paguen les pensions dels qui estan jubilats (se’n diu sistema de repartiment). I amb les dades actuals, d’aquí 20 anys no hi haurà prous treballadors per pagar tots el qui estarem jubilats. Un altre motiu que em fa dubtar que arribem a cobrar una pensió digna de l’estat és que Europa fa molt de temps que està dient que la taxa de substitució espanyola (el % que representa la pensió de jubilació sobre l’últim sou abans de jubilar-se) és molt alta (un 85%) en comparació amb la dels dels altres països europeus (que tenen una mitja del 55%). I ja saps que el què diu Europa acaba realitzant-se.
Per tot plegat, no t’adormis!!! Pensa ja quants diners pots començar a estalviar aquest mes i fes-ho!!!! Jo et puc assessorar perquè triis el producte que més et convé: des de plans de pensions assegurats fins a plans d’estalvi periòdics, però sempre parlant de productes que t’assegurin la inversió, amb els conceptes clars i entenedors, sense que hagis de ser un enginyer financer per entendre què estas comprant. I el que és més important, de la ma de companyies asseguradores líders en aquests tipus de productes. Perquè amb el futur no s’hi juga!!
PerMariàngels
Vas néixer a la dècada dels 70’s?
Si de petit jugaves amb els “clicks de famobil” o amb el “tente”, la tele de casa teva tenia només dos canals i les imatges eren en blanc i negre, t’has de començar a plantejar què faras quan et jubilis. Potser et semblarà que encara falta molt de temps (i és veritat), però quan abans comencis a estalviar, menys esforç econòmic hauras de fer. Comença el nou curs amb aquest nou projecte!
D’aquí a 25 anys no sembla que l’estat actual tingui prous recursos per poder pagar les pensions de jubilació tal i com ho ha estat fent fins ara. Principalment, perquè amb el sistema que tenim de repartiment (on els qui treballen paguen les pensions dels qui estan jubilats), i les taxes de natalitat d’avui en dia (molt per sota de les que hi havia quan es va crear el sistema), al 2040 no hi haurà prou treballadors en actiu per pagar les pensions de jubilació (que d’aquí 20-25 anys seran els del famós “baby boom”).
En una enquesta recent a persones jubilades, la majoria es queixaven de no haver estalviat prou de joves, i haver de passar cada mes amb una pensió que consideren massa justa. Imagina’t què passarà quan tinguis 65 anys! A l’estat espanyol, la taxa de substitució actual (és a dir, el % que representa la pensió de jubilació sobre l’últim sou abans de jubilar-se) és del 85%, mentre que la mitjana europea és del 55%. La tendència (marcada per la UE) és acostar-nos més a la mitjana europea. Així doncs, quan hagis de cobrar la pensió, aquesta representarà només el 50% de l’últim salari que hagis cobrat.
Tots aquests exemples haurien de servir per fer-te reflexionar. Més enllà del tipus de jubilació que desitgis (viatjar, estudiar, descansar…), és important que comencis a planificar el teu futur. És veritat que és molt dificil acertar una planificació tan a llarg termini, més que res perquè no podem controlar tots els factors (la salut, la situació econòmica,…) però el que si podem decidir és quan, com i quant volem estalviar per afrontar una jubilació digna.
Tens al teu abast molts instruments diferents per fer-ho. Des d’adquirir immobles (que arribat el moment de la jubilació pots vendre), fins a tenir un pla de pensions, una cartera d’accions o participacions empresarials, o d’altres instruments asseguradors pensats especialment per estalviar a llarg temini i obtenir la màxima rendibilitat econòmica i fiscal.
Si vols que t’ajudem a planificar la teva jubilació, saber quins són els millors instruments asseguradors per fer-ho de la manera més segura o saber quins et donaran més avantatges fiscals (ara o en el moment de jubilar-te), vine i en parlem. En confiança!
PerMariàngels
Has sentit a parlar del SIALP? Si vols estalviar i no pagar impostos, t’interessa saber què és
El SIALP (Seguro Individual de Ahorro a Largo Plazo) és un pla d’estalvi, sorgit a arrel de la última reforma fiscal, per afavorir l’estalvi dels petits estalviadors. La principal característica (i més llaminera) és que el 100% dels rendiments estan lliures d’impostos, sempre i quan es mantinguin certs requisits, entre d’altres:
1. Cada persona pot ser titular només d’un SIALP o CIALP (el mateix que el SIALP però per comptes d’estalvi bancaris)
2. La suma de les aportacions al pla no podrà superar mai els 5.000 euros anuals en cap dels anys de vigència del pla
3. Cal que el pla d’estalvi es contracti com a mínim per 5 anys, i que la prestació final es rebi en forma de capital (diners)
Si cada mes pots estalviar a partir de 30 euros, pots contractar un SIALP, i aprofitar-te de:
- un tipus d’interès molt avantatjós: el 3% durant el primer any, si contractes abans del 30/04/2015 (TAE 2,25%).
- 100% exempció fiscal pel rendiment obtingut al cap dels 5 anys (la retenció de l’IRPF per a rendiments de capital mobiliari durant el 2015 és del 20% fins a 6.000 euros, i l’any 2016 serà del 19%)
- Amb total liquiditat (a partir del primer any pots rescatar el 100% de les primes aportades)
- 100% del capital garantit al final del període (la llei preveu un mínim del 85%)
Per a més informació, posa’t en contacte amb nosaltres, i amb molt de gust et facilitarem un projecte personalitzat.
PerMariàngels
Assegurances d’estalvi o dipòsits bancaris?
Voleu estalviar de manera segura, obtenint un bon rendiment per als vostres estalvis? Segur que si. Doncs sapigueu que una molt bona alternativa, més segura i rentable que els tradicionals dipòsits bancaris, són les assegurances d’estalvi.
En un context on els tipus interbancaris estan sota mínims, les companyies asseguradores estan oferint productes d’estalvi amb uns interessos molt més atractius. Hi ha diferents productes per adaptar-se a les necessitats de cadascú: plans amb aportacions periòdiques -a la mida de cada butxaca-, assegurances de prima única, assegurances de rendes vitalícies….
Però quines són les principals diferències entre una assegurança d’estalvi i un dipòsit bancari tradicional? Anem a desgranar-les…
1. Quines garanties ofereix cada producte? Els dipòsits bancaris estan recolzats pel Fons de Garantia de Dipòsits del Banc d’Espanya, fins a 100.000 euros per entitat i titular. En el cas dels productes asseguradors d’estalvi, estan garantits per la solvència de la companyia asseguradora, que està supervisada per la Dirección General de Seguros. En cas de produir-se una fallida, el capital està garantit al 100% pel Consorcio de Compensación de Seguros, entitat que s’encarregaria de liquidar la companyia.
2. Quins impostos s’han de pagar ?La fiscalitat dels dipòsits només afecta als rendiments dels mateixos. Fins a 6.000 euros tributen al 21%, per arribar al 27% a partir de 24.000 euros. En relació a les assegurances de vida, no es tributa fins a arribar al venciment del contracte. La fiscalitat dels rendiments de l’assegurança d’estalvi és la mateixa que la dels dipòsits.
3. Puc cancel·lar-los? Quina penalització hi ha? La majoria de dipòsits bancaris estableixen una penalització per cancel·lacions anticipades, que sol estar entorn del 0’5% i el 1’5% del capital retirat, si bé es cert que la penalització no pot superar els rendiments obtinguts. Hi ha dipòsits bancaris, que estableixen finestres de liquiditat, sense penalitzacions. En el cas de les assegurances, és molt habitual que el client pugui disposar dels fons (total o parcialment) abans del venciment inicialment establert, tot i que per norma, cal esperar un any abans de poder fer un rescat (total o parcial). Tot i això, no es solen aplicar penalitzacions en el capital.
4. Com es mesura la rendibilitat? En els dipòsits bancaris, la rendibilitat es mesura amb el TAE (taxa anual equivalent), mentre que la rendibilitat de les assegurances de vida es mesura en funció del tipus d’interès tècnic (que no té en compte ni les comissions ni l’assegurança de vida inclosa). Malgrat tot, la llei 2/2011 d’economia sostenible, obliga a les entitats asseguradores a mesurar la rendibilitat de les seves assegurances d’estalvi i plans de pensions en termes del TAE, i cal dir que la majoria d’entitats ja fan servir aquest índex.
5. Quines rendibilitats ofereixen?Des que el regulador va limitar les rendibilitats dels dipòsits bancaris, els tipus d’interès que ofereixen els bancs són cada vegada menys atractius: 1’75% a 12 mesos, 2’25% entre 13 i 24 mesos, i 2’75% pels dipòsits a més de dos anys. A més a més del tipus d’interès, un dels grans entrabancs pels dipòsits bancaris, és que per poder disposar de major rendibilitat s’ha de partir de grans quantitats de diners. En el cas de les assegurances d’estalvi, es poden obtenir majors rendibilitats, al no estar subjectes a la limitació del regulador, per a quantitats molt més petites, tot i que el termini pel qual mobilitzem els diners sol ser major.
A banda d’aquestes diferències, cal destacar que les assegurances d’estalvi incorporen una petita suma assegurada en el cas de que l’assegurat no sobrevisqui a la data pactada de venciment. És un capital que reben els beneficiaris de la pòlissa, addicional al capital inicial invertit.
Compromesa amb Càritas
I el comerç local
Amb garantia
