Què passa amb les pensions?

PerMariàngels

Què passa amb les pensions?

Quina és la situació actual?

Segons una notícia publicada a la CCMA el passat més de juliol, l’FMI assegurava que la recuperació de l’economia espanyola es mantenia ferma (pronosticava un creixament del 3,1%), però també recordava que hi havia reptes importants pendents de resoldre: un índex d’atur massa elevat, una productivitat menor que en d’altres països i un envelliment de la població que cada vegada crea pressions fiscals més grans.

Aquest últim punt (el de l’envelliment) lliga amb el que el FMI opina sobre les pensions. Tot i que afirmava que les reformes del sistema de pensions del 2011 i del 2013 van assegurar l’estabilitat del sistema, aquest estiu també reconeixia que per a poder mantenir el sistema sostenible i socialment acceptable, calien mesures com ara prolongar la vida laboral i que els jubilats, per tant, comencin a cobrar més tard la pensió.

La notícia acabava amb la recomanació de l’FMI de que els ciutadans subscriguin plans de pensió privats, perquè reconeix que el seu poder adquisitiu minvarà amb el temps.

Fa tot just un parell de dies, el diari El País, es feia ressò de que el Fons de Reserva per a les pensions disposava només de 8.095 milions d’euros, davant dels 66.815 que va arribar a acumular fins al 2011. L’article seguia també dient que a finals del 2017 el forat de les pensions representaria aproximadament la meitat de tot el dèficit de l’Estat i que segons la seva opinió, seria el principal repte pressupostari d’aquest mandat.

Tenint en compte que en els propers anys es començarà a jubilar la generació del baby boom, aquesta reforma es fa encara més imprescindible, sobretot perquè la despesa serà més gran i per tant, faran falta més ingressos. És per això, que davant d’aquesta situació, els partits polítics i els agents socials tenen la responsabilitat d’afrontar una reforma del sistema de pensions que, entre altres aspectes, busqui incrementar els ingressos. I això passa, inevitablement, per allargar l’edat de jubilació.

En resum, ens jubilarem més tard i cobrarem una pensió més baixa.

Com puc afrontar aquesta situació?

Seguint les indicacions del FMI, el més recomanable és que cadascú formalitzi el seu propi pla de pensions, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu que de ben segur tindrem quan ens jubilem els que som de la generació del baby boom, és a dir, nascuts a finals dels 60 i principis dels 70’s.

Quan haig de contractar el meu Pla de Pensions?

Si encara no el tens, contracta’l quan abans millor. I fes-hi aportacions periòdicament, a poder ser mensualment. Com que parlem d’estalvi a llarg termini (15-20 anys), estalviar de mica en mica és més fàcil, no costa tant.

Quins instruments tinc per estalviar de cara a la jubilació?

Els més coneguts són els Plans de Pensions, distribuits principalment a través d’entitats bancàries (PP), però també hi ha els Plans de Pensions Assegurats (PPA) i els Plans Individuals d’Estalvi Sistemàtic (PIAS). Aquests últims distribuits principalment a través d’entitats asseguradores. Tots aquests instruments tenen avantatges fiscals en les aportacions (PP, PPA) o en el moment d’obtenir els rendiments (PIAS).

Quina és la principal diferència entre un PP i un PPA?

Els PP inverteixen les primes en fons de renda variable, mentre que els PPA, a part d’invertir en fons de renda variable, asseguren el capital invertit. En els PPA, el client no assumeix cap risc.

Quant a l'autor

Mariàngels administrator