Quines paraules defineixen el 2020?

El 2020 serà un any per recordar durant anys. Segur que estem d’acord en què l’aparició del virus del Covid-19 ha marcat un abans i un després en molts d’aspectes de la nostra vida: salut, benestar, economia…

Les 3 paraules que he triat per definir el 2020 són:

Pandèmia

Es defineix com a pandèmia, la propagació mundial d’una nova malaltia.

Pandemia deriva del terme greg “pandemos”: “pan” vol dir “tots” i “demos”, “població”.

L’11 de març del 2020, l’OMS va declarar el nou brot de coronavirus com a “pandèmia”.

Les pandèmies han format part de la humanitat des de fa molts segles. Per trobar indicis de la primera, ens hauríem de remuntar a l’època de l’imperi bizantí. La primera epidèmia de pesta de que es té constància, va produir-se durant el mandat de l’emperador Justinià, i es calcula que van perdre la vida uns 4 milions de persones: hi va haver moments en què el nombre de morts superava els vius.

D’altres pandèmies “famoses” han estat: la pesta negra (que va tenir el seu punt àlgid entre el 1346 i 1353), la de la verola, que es va expandir molt durant el segle XVIII i la grip espanyola (primer cas al març del 1918, a finals de la primera guerra mundial, i que es coneix amb aquest nom, perquè Espanya va ser neutral durant la primera guerra mundial, i la informació sobre el virus corria lliurement, a diferència de la resta de països, que intentaven ocultar les dades sobre la pandèmia). La grip asiàtica es va donar a conèixer al 1957, i en menys d’un any es va propagar per tot el món. Al 1968 es va detectar una variació del virus que provocava la grip assiàtica. Aquest nou virus es va conèixer com Grip de Hong Kong.

La més recent de les pandèmies, i una de les més greus, és la coneguda com el VIH (virus de la Inmunodeficiència Adquirida) o SIDA. Els primers casos es van detectar al 1981. Es calcula que el VIH ha causat uns 25 milions de morts a tot el món.

Crisi

Situació greu o difícil que posa en perill la continuïtat o el desenvolupament d’un procés

El mot crisi fa referència a diferents situacions. Bàsicament, es poden classificar en:

1. Crisi econòmica
2. Crisi social
3. Crisi política
4. Crisi climàtica o ambiental

Per què la crisi del Coronavirus ha provocat aquest impacte socioeconòmic tan gran?

L’arrel la podem buscar en l’efecte sanitari de la pròpia malaltia, i pels esforços dels diferents països per controlar la seva expansió, que ha provocat la saturació dels sistemes sanitaris. Algunes de les mesures que han aplicat els diferents governs per evitar la propagació del virus han estat: el confinament de la població, l’establiment de quarantenes i tocs de queda , a més a més del tancament d’activitats i comerços considerats “no essencials”, i la cancel·lació o suspensió d’activitats que impliquin aglomeracions de persones.

Aquestes mesures, afegides amb d’altres factors col·laterals, com la guerra comercial entre la Xina i EEUU, els efectes econòmics del Brèxit, la guerra de preus del petroli entre Rússia i Aràbia Saudita o el col·lapse del mercat de valors el 9 de març del 2020, han tingut un impacte directe en els sistemes de salut de tots els països, en la salut mental de les persones, en un increment de la violència domèstica, en l’alimentació, en el medi ambient, en l’educació, el turisme, el trànsit aeri…

Com ens en sortirem?

Resiliència

Capacitat de l’individu per a afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per a recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses

Aquest és el gran regal que ens ha fet el 2020!!!

I aquesta paraula, és la solució per superar la crisi. Davant d’una situació com la que ens ha provocat el Covid-19, hem d’adaptar-nos-hi i créixer. Totes les situacions de dificultat, han de ser un repte per superar. En tots els àmbits: personal, laboral, social, familiar…

Hem d’exigir als governs polítiques noves per a la nova realitat. A les empreses, que canviin la mentalitat per afavorir el teletreball, la conciliació familiar… A les escoles, que millorin en l’us de la tecnologia aplicada a la nova manera d’ensenyar als nostres fills…

Però qui primer ha de fer el canvi, el més fàcil, és un mateix. Si nosaltres mateixos no intentem canviar la nostra manera de relacionar-nos, de treballar, de cuidar-nos, de poc servirà la resta.

La paraula resiliència implica aprenentatge. Hem de tornar a aprendre. Segurament, començar de zero en molts aspectes. Però la manera com ens hi adaptem, la manera com ho afrontem, condicionarà de ben segur, el nostre futur.