Les assegurances de decessos no només cobreixen les despeses d’enterrament, sinó que la companyia també s’encarrega de les diligències pertinents relatives a la defunció de l’assegurat, ajudant a la família en aquests moments tan difícils.
La cobertura inclou, a part de les gestions administratives davant els organismes corresponents, el trasllat del difunt (en el cas que la defunció es produís fora de la seva població de residència), el cost del taüt, l’estada al tanatori, la preparació del cos del difunt, els cotxes d’acompanyament a la cerimònia d’enterrament, el servei religiós, els recordatoris, la sepultura i fins i tot la repatriació (en el cas que la defunció es produís a l’estranger).
El preu de l’assegurança de decessos es calcula en funció de l’edat de l’assegurat, de la localitat on s’haurà de prestar el servei funerari, del capital a assegurar i de la modalitat de pagament de la prima.
De l’edat de l’assegurat, poca cosa a dir: és l’edat a l’hora de contractar l’assegurança. Només que en funció de l’edat, les companyies permeten contractar una modalitat o una altra (més endavant veurem quines).
És important saber que a l’hora de contractar l’assegurança, l’assegurat haurà de decidir on vol ser enterrat. En funció de la població pot variar substancialment la prima, ja que poden variar els costos d’enterrament i els costums a assegurar.
El capital assegurat a la pòlissa de decessos depèn principalment del lloc on s’ha de prestar el servei i de les garanties contractades. Ciutats com Barcelona o Mataró, tenen els serveis funeraris molt més cars que d’altres com Malgrat o Blanes, per exemple.
Hi ha diferents modalitats de primes de l’assegurança de decessos: la prima anivellada (sempre es paga el mateix), la prima natural (la prima varia en funció de l’edat de l’assegurat), la seminatural (la prima varia fins a una determinada edat, a partir de la qual és anivellada) i la prima única (per a persones d’edat avançada, l’assegurat paga una sola vegada i obté cobertura vitalicia).
