Títol vida risc

Ja fa molts anys que algú em va dir que les assegurances de vida s’havien de contractar pensant en els qui més t’estimes.

I és totalment cert.

Perquè quan contractem una assegurança de vida, ho fem pensant que si un dia faltem, els nostres fills, la nostra parella, puguin continuar gaudint d’un cert equilibri econòmic, malgrat la pèrdua soferta.

No cal dir que aquests tipus d’assegurança són del tot necessàries en el cas d’haver d’afrontar el pagament d’una hipoteca o d’un préstec personal. Però fins i tot, si no hi ha una hipoteca, potser s’ha de pagar un lloguer, i si falta un dels qui aporta ingressos a la família, segurament serà més difícil pels qui queden continuar pagant el mateix import. Moltes vegades, després d’una mort sobtada, la família ha de canviar de pis perquè no pot continuar pagant o bé la hipoteca, o bé el lloguer. I això, afegit al trasbals per la pèrdua d’un dels seus membres, dificulta encara més la situació.

I encara un altre apunt al respecte: si tenim una hipoteca i una assegurança de vida, recomano que el beneficiari sigui l’entitat bancària. Perquè en cas de mort, serà la companyia qui aboni directament els diners a l’entitat. La família s’estalviarà d’haver de fer els passos d’acceptar els diners, pagar els impostos que toquin i liquidar al banc. En cas que sobrin diners, aquests es retornaran als beneficiaris; no es perden ni se’ls queda la companyia.

En resum, si tens fills i/o parella, hipoteca o préstecs personals, contracta una assegurança de vida!!! I no cal que la contractis al banc!!! El mercat ofereix moltes alternatives més econòmiques i amb millors cobertures que les que et pot oferir una entitat bancària! Segur. Parlem-ne